L’oblit dels socialistes

Des de fa temps estic llegint varies entrades de blocs, principalment socialistes, criticant la gestió de la Generalitat i el procés sobiranista que encapçala el nostre president Artur Mas. Assenyalen i culpabilitzen al actual govern de tots els mals sense donar arguments ni explicacions de cap tipus tot fent un brindis al sol.

M’he proposat escriure una entrada al meu bloc per recordar d’on venim i com hem arribat a aquesta situació. Crec que és de justícia explicar i argumentar l’herència que ha rebut l’actual govern de la Generalitat i quin tracte està rebent des de l’Estat espanyol.

Moltes entrades utilitzen arguments com “govern dels millors” (amb ironia, suposo), “retallades”, “malbaratament de diner públic”,etc. sense donar-ne exemples ni argumentant-los. Procedim d’un tripartit que es va dedicar a gastar el diner públic amb total impunitat i per a més inri van endeutar la Generalitat com mai ho havia estat, fins a tal punt que van firmar crèdits a 100 anys que no només hipotequen els nostres fills sinó als fills d’aquests. El govern actual de la Generalitat es troba que ha de pagar una quantitat molt elevades d’interessos que fan que els pressupostos estiguin condicionats per aquests. Però això no ho expliquen. Ara mateix ens trobem davant un partit socialistes en les seves pitjors hores, no només perquè el poble els ha castigat per la mala gestió que van fer sinó també perquè han entrat al bucle del joc de la puta i la Ramoneta amb el procés sobiranista (tant que havien criticat a CiU per això, qui ho havia de dir). Un clar exemple d’això, i actual, és el cas del servei d’hemodinàmica del hospital Joan XXIII de Tarragona, que després de que el senyor Iceta (i Xavier Sabaté) acuses al actual govern de la Generalitat de mala gestió d’aquest les xarxes socials li van recordar que quan ells governaven a la Generalitat (el senyor Montilla) aquest servei s’obria 45 hores a la setmana i amb l’actual Govern de Mas s’obre 85 hores a la setmana, clar exemple de demagògia i mala gestió del tripartit.

El que hem sembla indignant és que tinguin el valor de dir que les “retallades” no venen imposades de Madrid i que és pura ideologia. Això és faltar a la veritat. L’Estat espanyol cada vegada retalla més la inversió a Catalunya i a sobre envaeix competències mirant de desfavorir les catalanes. Un clar exemple de la disminució d’inversió són les persones amb dependència, que el govern espanyol ha disminuït dràsticament la seva aportació i això ja passava amb el govern del PSOE i el PSC no deia res (hem remeteixo a la noticia del diari ARA). Si això no és suficient rebem atacs constant de l’Estat espanyol amb decrets llei i sinó amb recursos al constitucional i sinó recordem, per exemple, el decret llei de pobresa energètica. Recordar també que tenim un dèficit fiscal d’uns 16.000 M€/any que van minant la nostre economia i, en cas de gestionar-los nosaltres, podríem gaudir de molts més serveis que ara. Per rematar la situació quan demanem diners a Madrid (molts dels quals ens deuen) els hem de tornar amb interessos. I d’això en diuen ideologia, doncs personalment penso que el que fan és molta demagògia i, com he dit abans, falten a la veritat.

Tots aquests atacs i retallades per part del govern espanyol (tant PSOE com PP) han elevat exponencialment la reacció del poble català i aquest ha sortit al carrer per queixar-se i demanar que Catalunya esdevingui un Estat perquè pugui gestionar-se ella mateixa els seus propis recursos (a part del sentiment patriòtic i la recuperació d’un Estat català que sempre ha estat atacat i espoliat per l’Estat espanyol que no respecte ni la seva llengua ni la seva cultura). En definitiva, ni ara ni abans el PSC ha estat a l’altura de les expectatives del poble català ja que quan ha tingut que defensar els seus interessos s’han amagat sota l’ala perquè ells mateixos n’eren responsables (o co-responsables) d’aquests dèficits.

Resposta als diferents articles referent querella a Alcaldessa, regidors i ex-regidors de Sentmenat

Després d’uns dies llegint diferents articles referents a la querella que s’ha presentat a l’alcaldessa de Sentmenat i a regidors i ex-regidors per part de la UGT per un suposat “tràfic d’influències” no puc quedar-me passiu contemplant aquest espectacle dantesc.

Fa uns mesos els representats d’UGT a l’ajuntament van decidir presentar la querella motivada per algú. És legítim dubtar i inclús demanar que investiguin aquests fets i que se’n tregui un veredicte concloent. Però hi ha certs punts d’aquesta querella que fan dubtar que només sigui per un cas de “tràfic d’influències”. Entenc que a la legislatura anterior, que governava CiU amb majoria absoluta, es denunciïn els regidors de govern, però, en l’actual legislatura el govern és compartit per dos partits, CiU i ERC. Llavors decideixen excloure aquest últim. Si no més, dubtós. Voldria matisar que amb això no vull dir que ERC n’és responsable sinó que hi ha algú que té un interès en atacar CiU i , en particular, l’alcaldessa. A aquesta conclusió hi arribes a partir de dos detalls; primer, que la querella fa referència als últims sis anys, els quals ha governat CiU, i no a altres períodes amb altres partits al govern i, segon, la distància en temps dels fets.

També ens porta a una incertesa que la querella només la presenti UGT, sembla que els altres representants de sindicats no s’impliquen i a més no fan cap declaració al respecte. Un altre cop, bastant dubtós.

El que hem sembla vergonyós és que darrera tot això hi ha un nom, una persona. Però aquesta s’amaga darrera les sigles d’UGT. Jo li demano que surti i ens expliqui què li ha motivat presentar la querella, que ens expliqui quins són els casos i en què es va incórrer. Però encara no ho ha fet, ni ella ni la UGT. Crec que el poble de Sentmenat es mereix una explicació, una resposta a aquesta incertesa. Però potser no ho faran, potser els interessa aquesta incertesa. Potser, i dic potser, el motiu de presentar la querella no és el motiu original d’aquesta i, com he dit anteriorment, l’interès és un altre.

Aquí podríem obrir un debat, inculcat per aquesta incertesa, però tot allò que diguem seran opinions personals sense cap fonament ni document que ho ratifiqui. Per això és important que la part que acusa ens expliqui amb documents i proves palpables els fets denunciats perquè el poble de Sentmenat té dret a saber la veritat.

A partir de la querella n’he pogut llegir dues reaccions. La primera del PSC. Llegint el seu article crec que, sense donar-se’n compte, s’han oblidat que qui ha de donar explicacions és UGT i els seus representants (curiosament vinculats al PSC), que ens expliquin, amb tot detall, la querella presentada. Crec que el govern municipal té dret a estudiar la querella i els contractes esmentats per donar les explicacions oportunes. L’article presentat per CiU són les conclusions a les que s’ha arribat. Per cert, En cap cas s’esmenta cap partit de l’oposició i, menys, se l’acusa d’estar-hi al darrera (i més tenint en compte que el president local del PSC va manifestar al president local de CDC que ells es demarcaven d’aquests fets, …també molt curiós). La paraula política té un ventall més gran que no només els partits.

Com a partit de l’oposició aprofita l’oportunitat per atacar el govern municipal amb poca ètica i poca professionalitat. Dir que en l’actualitat exercir un càrrec polític, sigui quin sigui, es mereix un respecte. Independentment del color del partit polític al quin pertanyi. El que potser vostès no saben és que una persona quan agafa una responsabilitat publica deixa de formar part d’un partit i està al servei del poble, aquell que l’ha escollit i, també, el que no el va escollir. És d’una baixesa moral dir que estan governant sense iniciativa, sense il·lusió ni amb ganes. Amb els moments actuals (crisis, retallades,…) es necessita molt més que aquests valors per afrontar el dia a dia. Potser són vostès que no estan a l’alçada (tampoc penso entrar al joc de “i tu més”).

La segona reacció és de l’anterior alcalde, Josep Vilaró. Normalment no tinc la costum de contestar-li els seus articles ni els seus comentaris però aquesta vegada ho veig oportú, per indignant. Quan llegim algun article seu podem observar que ho fa des de “els budells” enrabiat per la pèrdua de l’alcaldia que encara no ha paït, una alcaldia que va guanyar Núria Colomé democràticament a les urnes, igual que ell quan va esdevenir alcalde.

Ens parla detalladament de la querella, en té més coneixement que molts que esteu llegint aquest article (i que jo). D’on ha tret aquesta informació senyor Vilaró? Està publicada en algun lloc? On?

Vostè que ens parla de contractacions “a dit”, ens podria explicar com va entrar a la Federació de municipis? Quins mèrits va fer?. El seu secretari personal, com va entrar al Consell Comarcal?, a nivell local com han entrat familiars directes? ,..i curiosament un familiar directe ara és part directa de l’acusació,…si més no curiós!!!! Posats a demanar explicacions (que vostè n’és un expert) com a ciutadà de Sentmenat i de la comarca, ens podria explicar quina és la seva funció en la Federació de municipis?

Tothom té llibertat d’expressar la seva opinió, inclòs vostè. Que els temps judicials no tenen res a veure amb els temps polítics deixi que discrepi de vostè i només li recordi (per dir un cas) el tribunal constitucional. I, ja per finalitzar amb el seu article, el que és barroer és no respectar la presumpció d’innocència com fa vostè en el paràgraf 10 d’aquest, insinuant que encara que el jutge dicti una sentència favorable als querellats no vol dir que tingui raó (torno al dit anteriorment referent a temps polítics i temps judicials, contradicció seva?), sincerament, crec que vostè, pel seu tarannà polític i “recorregut” per l’ajuntament de Sentmenat, és la persona menys indicada per fer aquestes declaracions.

Per finalitzar em voldria dirigir a la Núria i als regidors i ex-regidors afectats per la querella. Primer de tot desitjar que la justícia vagi amb tota la celeritat possible i que es resolgui el més aviat possible. Us podran criticar per la feina feta, uns positivament i altres tot el contrari. Això és la llibertat d’expressió. Però després de tot el procés hi ha una cosa que quedarà molt clara, la vostra innocència i que la feina que heu fet ha estat dins la legalitat. Crec en la vostra innocència.

I a tu, Núria, continua com sempre. Em dirigeixo a tu com a persona i com a alcaldessa. T’he vist riure i t’he vist plorar perquè ets una persona que treballa amb les emocions a flor de pell. Estàs sacrificant la teva professió i la teva vida familiar per una devoció, la voluntat de servir al poble. Res et pot aturar i sempre tindràs la família convergent al teu costat. Perquè reunir-nos tots els dilluns, trucar-nos en qualsevol moment, treballar pel poble fins a hores perdudes fa que siguem una família.

Frivolitats del nacionalisme

Actualment ens trobem en una societat de la comunicació on no s’escapa cap comentari. Últimament s’està frivolitzant molt amb la paraula nazionalisme sense tenir en compte totes aquelles persones que van patir i, que pateixen, les barbaritats d’aquella època. Crec, d’una manera contundent, que s’hauria de ser més respectuós i sensible a tot allò que envolta i afecte a aquesta terminologia. A Alemanya, país on va néixer el nazisme, no utilitzen res que vagui lligat a aquest terme i, a més, aquells que en fan ús son vistos com membres marginals de la societat i se’ls recrimina la seva actitud. En canvi, en l’estat espanyol, pots utilitzar-la d’una manera frívola i ningú et diu res, més encara, se’n fa més reso i “anima” als simpatitzants d’aquest a fer-ne divulgació.

S’ha perdut aquella ètica, aquella línia vermella que no es pot creuar. Hem entrat en un diàleg del tot si val i, sobretot, contra el nacionalisme català. Tenen por que Catalunya prengui el seu camí com a país i perdin una font d’ingressos de l’estat molt important. No els hi ha funcionat totes les mentides sobre la dependència de Catalunya d’Espanya (que si les pensions, les universitats, el manteniment d’un estat,…) i ara és dediquen a “convèncer” a la resta de comunitats autònomes de que els dolents som els catalans i que volem el mal per Espanya. Dir que els catalans som nazionalistes és passar-se de la ratlla i una falta de respecte a una societat que va estar maltractada pel fascisme més ranci que va viure Espanya durant la dictadura franquista.

Aquests personatges diguem-ne que són seguidors d’un partit que tenen com a president honorífic a un ministre de la època franquista. A més, aquest partit es dedica a escanyar econòmicament Catalunya, retalla els seus drets i vol reprimir la seva cultura. Això és un insult a l’intel.ligència de qualsevol ésser humà i algú, amb dos dits de front, n’hauria de posar fre.

L’última gràcia d’aquests personatges és la delegada del govern a Catalunya, Llanos de Luna. Aquesta senyora ha homenatjat excombatents espanyols de l’exèrcit de Hitler. Sense paraules. Això ha servit per demostrar que el PP i Ciutadans, els únics partits que no han demanat la seva dimissió, son partits que no aprenen de l’historia i en fan un ús manipulat per treure’n un rendiment propi bastant patètic. A més són aquells partits que parlen de nazionalisme. N’hi ha per llogar-hi cadires.

Per finalitzar, només dir que el nostre camí a un estat propi va arrancar l’11 de setembre de l’any passat i ningú el podrà aturar. Tot va succeint molt ràpid i el dia menys pensat Catalunya esdevindrà un país, que serà respectat i es podrà fer respectar. L’últim que els hi falta a aquests anticatalanistes és donar pena perquè no marxem. Només els hi dic una cosa: No farem ni un pas enrere.

Nota premsa xerrada del conseller Quico Homs a Sentmenat

El Vallès Occidental continua organitzant diverses xerrades en el marc “què està passant a Catalunya?” amb l’objectiu d’explicar el perquè de la situació actual del país. En aquesta ocasió, ahir a Sentmenat, el conseller Francesc Homs va explicar les claus per entendre l’actualitat.

Davant una vuitantena de persones, el dirigent de CDC va explicar que els empresaris catalans i la societat catalana sap que ens hem d’intercionalitzar. “Estem acostumats a viure sense un sostre protector ja que mai ningú ens ha posat les coses fàcils” explicava el conseller. Va recordar també que “sempre hem anat un pas endavant. només cal que els catalans trobin el camí a seguir i us puc assegurar que el país té projecte de futur”.

Després d’explicar el potencial de Catalunya, el conseller va voler posar sobre la taula el què falla, donat que és evident que les coses no van bé. “El que ens menja és la combinació d’una crisi financera que ve de fora i també d’un Estat que ens va en contra”. Així, per Homs, el govern de l’Estat té clar que la mamella de Catalunya no la vol deixar, tot i que no pensen que la mamella ha de menjar.

En referència a la transició nacional, el conseller va esperonar als assistents a no perdre de vista que ho hem intentat tot. “Durant 35 anys hem intentat mantenir tot tipus de relacions però no ha funcionat”. En aquest cas, va recordat que “si l’Estat pagués tot el que deu a Catalunya no haurien de fer retallades durant 2 anys”.

“Des del Punt de vista de CiU, la decisió que hi ha un camí nou ja està presa. Tot i això, el camí és nou i no és senzill”. El portaveu del govern va apuntar també que la responsabilitat que tot surti endavant és de tothom. I és que pel dirigent de CDC, sense la força de la gent no ens en sortirem.

Finalment, va assegurat que la consulta s’ha de fer. El govern ho ha de fer i ho esta analitzat. En aquest sentit va manifestar que hi ha fins a cinc maneres legals de fer-la. El problema és polític. “La consulta l’hem de fer i la farem”. Per aquest motiu, el govern de la Generalitat està preparant les estructures d’Estat.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Sentmenat i cap de llista de CiU, Núria Colomé, va agrair al portaveu del govern que es comenci a veure quin és el camí que hem de seguir els catalans. Així, va assegurar que el poble de Sentmenat està preparat per tirar-ho endavant.

Pactes a Sentmenat

Ja han passat les eleccions municipals del 22 de maig. Ara tothom està pendent de les negociacions entre els partits, si 5 + 2, si 3 + 2+ 2, etc. Tot si val, la “quiniela” està servida. Però que és el que vol realment el poble? Doncs des del meu punt de vista, està molt clar. El programa electoral que ha tingut més suport pels setmenatencs i sentmenatenques ha estat el de CiU, per tant, i des de una lògica, és el programa que s’ha d’aplicar durant la pròxima legislatura. Però clar, el programa no ha tingut el suport necessari, per tant, CiU està obligada ha pactar el programa amb una altra força política del municipi per poder-la portar a terme.

Aquí és quan comencen les negociacions. Com funciona? Molt fàcil. Es parteix del programa del partit que ha obtingut més suport  del poble i, els altres partits, esmenen intentant afegir punts dels seus programes. El que arribi ha acordar més punts és el que en principi donarà suport per fer govern.

Hi ha qui apostar pel tripartit, personalment crec que és una formula desgastada que les direccions nacionals d’aquests partits están pagant molt car. No nego que el pacte és legítim però crec que és més difícil acosta posicions entre 3 que no entre 2.

Ara bé, tal com ens trobem ara, qui és el valent que és posa al capdavant del ajuntament? Qui tindrà la valentia de treballar pel poble amb la crisi actual? La posició més còmode és estar a l’oposició i criticar, la difícil és posar-se davant de l’ajuntament i lluitar contra les adversitats.

Sentmenat a de seguir endavant, no hem de fer cap pas enrere. Crec en la suma CiU + ERC perquè ideològicament som els que ens acostem més (sempre respectant els matisos). Ara ens trobem en un etapa econòmica dura i necessitem gent ferma i decisiva perquè Sentmenat i Catalunya puguin avançar cap endavant.

Per tant animo i donc tot el meu suport perquè la direcció de CiU encapçalada per Núria Colomé i la direcció de ERC encapçalada per Jordi Torroja arribin a un acord i pugem dir que tenim un ajuntament més nacionalista que mai.

4 anys transformant Sentmenat

Video breu que explica el que ha fet el govern de Sentmenat durant aquests ultims 4 anys. Govern encapçalat per Núria Colomé de CiU.

Pel 22 de Maig, vota per correu

                                                                                          A partir d’avui i fins el 18 de maig tot aquell elector\a ja pot votar per correu per les properes eleccions municipals del 22 de maig. El procediment és molt senzill, us apropeu a l’oficina de correus més propera i allà us indicaran tots els passos que heu de seguir per poder exercir el vostre dret.

És molt important que tots aquells que teniu programat un viatge (ja per feina o personal) i\o sabeu que el 22 de maig no us trobareu en el vostre municipi, us acosteu a l’oficina de correus més propera que teniu a casa per poder votar. En un sistema democràtic com el nostre tots tenim el dret de dir el que pensem i decidir qui volem que ens representi en el nostre municipi.

Encara hi han països que la població no té aquest dret, com el cas de Líbia, que estan lluitant per poder decidir quins son els seus governants i viuen en una dictadura totalitària. En honor a aquesta gent, que deixa la seva vida, hem d’exercir aquest dret que ens va costar tant obtenir.

La societat, en els últims anys, a pres una actitud passiva respecte tot allò que té a veure amb la política. Com a ciutadans no hem de deixar passar una oportunitat com són les eleccions per escollir aquelles persones que ens representaran durant una legislatura.

Estem en un període que hem de debatre, aportar i millorar tot el que creiem que ha de fer el govern, en aquest cas municipal. Per tant, us animo a participar d’aquesta “festa democràtica” i participar activament en la política i exercir els vostres drets.

Dia de la dona ¿treballadora?

El dia 8 de març es celebra el dia internacional de la dona declarat per la ONU. Molta gent a comés l’error de afegir al final treballadora. Crec que es comet un error greu perquè ja hi ha un dia marcat que és el 1 de maig (dia del treballador\a). Crec que no podem confondre a la gent fent declaracions i escrits amb tanta poca precisió.

Aquest 8 de març es va dedicar a ressaltar la figura de la dona treballadora cometent un greu error i en un dia equivocat. Si es parla del dia internacional de la dona no és per ressaltar només la figura de la dona treballadora sinó que també aquelles que no treballen. Hi han dones que és dediquen a la família i la llar, les mestresses de casa. No cobren un sou, ni tenen  que fitxar a unes hores ni donar explicacions de la feina que fan. Aquest col·lectiu de dones es dediquen a la família i es senten compensades amb l’amor que reben a canvi dels seus familiars. Aquest cas, conegut per tothom, és un clar exemple que no només hem de ressaltar la dona treballadora.

Estic d’acord que hem de ressaltar la figura de la dona en la societat, i defenso aferrissadament l’ igualtat entre els homes i les dones. Aquest any han perdut una oportunitat de defensar la seva figura. Amb això vull dir que l’ igualtat no l’hem de trobar només a la feina sinó també en l’esport, en les tasques de la llar, en oportunitats, ….

Algú o alguna es pot sentir ofès per aquest escrit i titllar-me de masclista, no és la meva intenció. Només vull deixar palès que no hem d’adaptar un dia tant important com aquest perquè ens surti un discurs adequat al nostre interès.

Hipocresia política

    Després d’escoltar amb perplexitat  les declaracions que fan els partits de l’oposició del govern català, no hem queda cap dubte que està proliferant  una hipocresia política, sobretot d’aquells partits que varen estar governant durant 7 anys.  No es pot obviar la realitat d’aquesta manera tant flagrant i quedar-se tant ample.

Durant 7 anys es van dedicar a culpar de tot el  que passava a CiU, recordant els 23 anys  per ells era com anar al confessionari i lliurar-se de tots els pecats. El que no es van donar compte és que s’atrapa abans un mentider que un coix. D’aquesta manera, en les últimes eleccions autonòmiques, el poble català va votar amb una gran contundència. Després de la patacada d’aquests partits varen estar uns dies llepant-se les ferides però, despertant com l’au fènix de les cendres, comencen  a recriminar al govern les seves accions.  Només recordar que el govern actual està treballant amb un pressupost aprovat per ells i, després d’endeutar Catalunya fins a les celles, ara es dediquen a queixar-se per les retallades. Han deixat la Generalitat endeutada a uns nivells imperdonables però, això no és el més greu, durant els mesos anterior a les eleccions, i veient la direcció de les enquestes electorals, es van dedicar a firmar compromisos amb pobles , ciutats, entitats,…(evidentment del seu color, que  d’això se’n diu sectarisme) que amplien el deute.

Si s’han fet retallades és perquè són necessàries, s’ha de ser ximple pensar que CiU ha entrat a govern per posar-se tothom en contra amb mesures tant impopulars. El que ven és fer residencies, escoles, poliesportius, subvencions, … però un ha de ser conscient de l’actualitat econòmica i no estirar més el braç que la màniga.  Hi ha molta feina a fer i no ens podem permetre cap pas enrere, com pretén l’estat espanyol amb els descomptes de rodalies i la subvenció de pneumàtics. Això de jo invito i tu pagués no si val. No poden realitzar unes subvencions que acabem pagant  per una altre via, o sigui, et descompten una quantitat del bitllet que desprès ho pagues en impostos.

Prou de tanta hipocresia que l’únic que aconsegueix es desprestigiar la classe política. Ja cansa veure com es queixen d’allò que ells no van ser capaços de fer i gastar-se els diners del poble català amb aquesta impunitat.

Benvinguts al meu blog

Benvolguts lectors i lectores, l’objectiu d’aquest blog és poder expressar les meves opinions i pensaments en un mitjà que la gran majoria de la població tè accés, l’internet. Fa anys feia escrits en mitjans locals i, ocasionalment, en mitjans comarcals però la voluntat d’expressar la meva opinió sempre ha estat latent i ja fa temps que  hem rondava l’idea d’obrir un blog per poder fer-ho. Qualsevol cosa que pugui dir semblarà una excusa de mal pagador per no haver-me posat abans, així doncs evito nombrar-les, però ara m’he possat l’objectiu de crear-lo i poder realitzar escrits habitualment.

Espero que sigui del vostre grat i que sigueu exigents i participeu realitzant comentaris. La participació en el món que vivim avui és molt important, almenys per a mi. Totes aquelles opinions, bones o dolentes, ajuden a que un mateix sigui millor cada dia. Els que hem coneixeu ja sabeu com sóc i els que no us brindo l’oportunitat amb aquest blog. Sóc catalanista, crec que de naixement, doncs de petit he viscut Catalunya amb intensitat respirant l’aire que recorre per tots els racons del nostre país. Me l’estimo i espero que algun dia pugui decidir per ell mateix, sense demanar permís a ningú.

Vaig estar molts anys militant a la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya) fins que, per motius d’edat, vaig ser “jubilat”. Ara milito a CiU i crec que és el partit que, escoltant totes les veus del país, s’ajusta més al projecte que necessita Catalunya. Ens trobem en una etapa política complicada on, tot allò que va relacionat amb ella, és mal vist i criticat sense fonament.

No hem vull allarga més, només donar-vos la benvinguda al meu blog i presentar-me. Espero que continueu llegint-lo i participeu amb els vostres comentaris enriquint el contingut de tot allò que pugui opinar, expressar o pensar en aquesta finestra del món d’internet.